Crònica Manifestació Nocturna (7 març 2013)

Fem-nos fortes, fem-ho juntes. La nit és nostra!!

*Pengem el text que es va llegir davant de l’Ateneu Independentista la Torna, així com un video i diverses fotos de la manifestació!

“Cap agressió sense resposta! (i cap resposta amb agressió)

Estimades companyes!

En aquesta marxa per l’empoderament, no podíem deixar de passar per aquest singular i pintoresc lloc emblemàtic de Gràcia i punt calent del feminisme barceloní des de fa més de 5 anys: L’Ateneu Independentista i Popular La Torna.

Fem una mica de memòria…

Festes de Gràcia, Agost del 2008. La Torna i altres personalitats dels moviments socials se sumen a la festivitat de la seva vila, organitzant alguns concerts. Però… un petit grup de feministes irrompen en la celebració armades amb alguns pamflets i QUATRE bombes fètides (són uns petits recipients que es trepitgen amb el peu i fan una mica de mala olor, el Centre Especialitzat en Pestilències Vàries afirma que no causen cap altre tipus de desperfecte). És important puntualitzar-ho perquè la potència suposadament devastadora d’aquestes bombes ha donat molt de sí!

Prosseguim…

Aquestes formoses activistes van recordar amb la seva acció a cara descoberta: que l’agressió masclista a una companya no podia quedar impune, i que la Carta Pública de la Torna era vergonyosa, (i ho segueix sent) i que tampoc quedaria impune. Quan les valentes feministes, filles de Lilith, abandonaven el lloc, dos col·laboradors de la Torna, dos trolls repulsius intitulats Yordi i Punkito les perseguiren, insultaren, atraparen, sacsejaren i pegaren.

(Les masses es van alçar demanant els caps dels violents aixafa-feministes, i… Nooo perdó perdó perdó ha estat un error!)

La resposta real a aquests actes indignes va ser culpar a les agredides, dient coses com: “com se us acudeix?”, “és que aneu provocant”, “era el mínim que us podia passar”, així com victimizar als responsables “està sent molt dur per a ells”, “com pateixen tots”, repetint-se una vegada més, els tediosos mecanismes de legitimació i justificació de la violència sempre gratuïta dels agressors.

4 anys després, davant d’aquests fets tan greus, La Torna segueix sense rectificar. Pel que volem celebrar i donar un reconeixement a aquest espai, com un clar exemple de coherència i rectitud… masclista, o dit d’una altra manera: “la caguem i ens portem malament, fatal, però fem com que aquí no passa res i la vida és una tómbola tom tom tómbola!”

Però com pot ser? On queda la responsabilitat política? Sembla que és un patata calenta que, entre els pobres angelets que acaben d’arribar a La Torna i no saben res, i, les velles glòries que ja no hi són… Los unos por los otros y la casa sin barrer! Que consti que les dones ja hem escombrat prou en aquesta i tantes històries, on per culpa de maxitus insidiosos hem de pagar els plats trencats!

Però, atenció, en aquest moment que podríem descriure com a mínim, d’històric, cal recordar que: Rectificar és de savis! I és més, que nunca es tarden si la dicha es buena. Apuntat queda.

I ja ens posem serioses:

Que quedi ben clar: rebutgem les agressions masclistes als moviments socials, així com arreu, i volem reivindicar de manera clara i contundent l’acció directa feminista de les dones, lesbianes i trans, des de la necessitat i el plaer d’actuar des de nosaltres mateixes, cap allò que ens oprimeix, agredeix, desagrada o ve de gust, per generar i lluitar per noves realitats pròpies i lliures.

I per finalitzar, apuntar que darrere d’aquest to pretesament humorístic, es troben un munt d’emocions desordenades: dolor, ràbia, por, alegria, cansament i un ampli etcètera que s’han anat succeint al llarg dels anys i els esdeveniments.

Diuen que el que no et mata et fa més forta, i la veritat és que aquesta història ens ha matat bastantes vegades, però sobretot i per sobre de tot, ens ha fet més fortes, més sàvies, i més, moltes moltes més!

Gràcies a totes per estar aquí, companyes!”

Aquí el vídeo de la manifestació:

Aquí algunes fotos de la manifestació. Pots veure-les totes AQUÍ i AQUÍ

8538822812_43e85b1b45_o

8542156416_0bbb66a6c6_k

Anuncis

Crònica “Hacemos la colada. Les dones no paguem”

8536127628_12f944ec30_o

“Hacemos la colada. Les dones no paguem”, acció duta a terme el passat 6 de març al marc de les jornades “Se va a armar la Gorda” va ser tot un èxit. Gairebé una cinquantena de dones, lesbianes i trans, emmascarada amb caretes d’anònimes, van participar d’aquest acte de denúncia dels preus abusius del transport públic així com d’una xarxa de metro, bus i tren que no respon a les necessitats de totes les persones i que està al servei del mercat productiu.

Les dones varen precintar durant mitja hora les barreres d’entrada a la estació de metro de St. Antoni, fent que les portes quedessin obertes perquè la gent pogués circular lliurement. La confrontació amb personal del metro no va tirar enrere les anònimes que, no tenint suficient amb el bloqueig de les portes a St. Antoni, van continuar a Universitat repartint octavetes i llegint un manifest (que trobeu aquí)

8536126890_87f6f798f0_oLa “colada” feminista és una acció del tipus “No devem, no paguem” en què es denuncia el preu del transport públic tot convidant a les usuàries a no pagar el bitllet. Es tracta, per tant, de desobediència civil davant d’un sistema tarifari privatiu que no s’explica pel cost dels transports sinó per una gestió de tall empresarial infestada d’alts càrrecs, entre d’altres.

La diferència amb d’altres “No devem” rau en el component feminista d’aquesta “colada”, no només perquè va ser protagonitzada per dones, lesbianes i trans, sinó també, i sobretot, perquè es va assenyalar l’impacte de gènere que té l’actual concepció del transport públic.

Mira totes les fotos AQUÍ i AQUÍ.

I aquí un vídeo de l’acció!

Manifestació Nocturna: Fem-nos fortes, fem-ho juntes. La nit és nostra!!!

La manifestació per a dones, lesbianes i trans és aquest dijous 7 de març a les 20h a la plaça de les Dones del 36. (Metro: Fontana).

FEM-NOS FORTES, LA NIT ÉS NOSTRA!

Com una ombra que no oblida el menyspreu de la societat patriarcal, aquest 7 de març, en la vigília del dia internacional de la dona treballadora, les dones, lesbianes i trans, tornem a prendre els carrers.

Tornem a reapropiar-nos d’allò que sen’s nega ja des de petites mitjançant una educació marcada pels rols de gènere i la marginació a la sexualitat no heteronormativa, reivindicant la nit com a nostra.

Perquè és quan la ciutat descansa, que podem robar-li una peça de temps al trencaclosques de la nostra quotidianitat.

Quan hem acabat la nostra jornada laboral o les cures imposades, és quan trobem un espai de temps per a nosaltres. On podem transformar els conflictes que vivim des de l’individualitat, per afrontar-los des de la visió col·lectiva, amb la que podem combatre tot allò que ens proposem i fer real el “juntes ho podem tot”. Continua llegint