Fem-nos fortes, fem-ho juntes. La nit és nostra!!
*Pengem el text que es va llegir davant de l’Ateneu Independentista la Torna, així com un video i diverses fotos de la manifestació!
“Cap agressió sense resposta! (i cap resposta amb agressió)
Estimades companyes!
En aquesta marxa per l’empoderament, no podíem deixar de passar per aquest singular i pintoresc lloc emblemàtic de Gràcia i punt calent del feminisme barceloní des de fa més de 5 anys: L’Ateneu Independentista i Popular La Torna.
Fem una mica de memòria…
Festes de Gràcia, Agost del 2008. La Torna i altres personalitats dels moviments socials se sumen a la festivitat de la seva vila, organitzant alguns concerts. Però… un petit grup de feministes irrompen en la celebració armades amb alguns pamflets i QUATRE bombes fètides (són uns petits recipients que es trepitgen amb el peu i fan una mica de mala olor, el Centre Especialitzat en Pestilències Vàries afirma que no causen cap altre tipus de desperfecte). És important puntualitzar-ho perquè la potència suposadament devastadora d’aquestes bombes ha donat molt de sí!
Prosseguim…
Aquestes formoses activistes van recordar amb la seva acció a cara descoberta: que l’agressió masclista a una companya no podia quedar impune, i que la Carta Pública de la Torna era vergonyosa, (i ho segueix sent) i que tampoc quedaria impune. Quan les valentes feministes, filles de Lilith, abandonaven el lloc, dos col·laboradors de la Torna, dos trolls repulsius intitulats Yordi i Punkito les perseguiren, insultaren, atraparen, sacsejaren i pegaren.
(Les masses es van alçar demanant els caps dels violents aixafa-feministes, i… Nooo perdó perdó perdó ha estat un error!)
La resposta real a aquests actes indignes va ser culpar a les agredides, dient coses com: “com se us acudeix?”, “és que aneu provocant”, “era el mínim que us podia passar”, així com victimizar als responsables “està sent molt dur per a ells”, “com pateixen tots”, repetint-se una vegada més, els tediosos mecanismes de legitimació i justificació de la violència sempre gratuïta dels agressors.
4 anys després, davant d’aquests fets tan greus, La Torna segueix sense rectificar. Pel que volem celebrar i donar un reconeixement a aquest espai, com un clar exemple de coherència i rectitud… masclista, o dit d’una altra manera: “la caguem i ens portem malament, fatal, però fem com que aquí no passa res i la vida és una tómbola tom tom tómbola!”
Però com pot ser? On queda la responsabilitat política? Sembla que és un patata calenta que, entre els pobres angelets que acaben d’arribar a La Torna i no saben res, i, les velles glòries que ja no hi són… Los unos por los otros y la casa sin barrer! Que consti que les dones ja hem escombrat prou en aquesta i tantes històries, on per culpa de maxitus insidiosos hem de pagar els plats trencats!
Però, atenció, en aquest moment que podríem descriure com a mínim, d’històric, cal recordar que: Rectificar és de savis! I és més, que nunca es tarden si la dicha es buena. Apuntat queda.
I ja ens posem serioses:
Que quedi ben clar: rebutgem les agressions masclistes als moviments socials, així com arreu, i volem reivindicar de manera clara i contundent l’acció directa feminista de les dones, lesbianes i trans, des de la necessitat i el plaer d’actuar des de nosaltres mateixes, cap allò que ens oprimeix, agredeix, desagrada o ve de gust, per generar i lluitar per noves realitats pròpies i lliures.
I per finalitzar, apuntar que darrere d’aquest to pretesament humorístic, es troben un munt d’emocions desordenades: dolor, ràbia, por, alegria, cansament i un ampli etcètera que s’han anat succeint al llarg dels anys i els esdeveniments.
Diuen que el que no et mata et fa més forta, i la veritat és que aquesta història ens ha matat bastantes vegades, però sobretot i per sobre de tot, ens ha fet més fortes, més sàvies, i més, moltes moltes més!
Gràcies a totes per estar aquí, companyes!”
Aquí el vídeo de la manifestació:
Aquí algunes fotos de la manifestació. Pots veure-les totes AQUÍ i AQUÍ
Se Va a Armar la Gorda 