Malgrat que el temps no acompanyava, allà vam estar un grup d’unes 50 valeroses feministes disposades a passar el matí de diumenge de patxanguilla al Guinardó. L’emoció i els ànims se succeïen, el camp era una piscina de fang: relliscades, derrapades, gols i moltes rises van marcar la jornada. Al final, vam fer molta presència i visibilitat la justa (que no hi havia gairebé ningú al carrer). Ens quedem amb aquesta xarxa que anem construint, cop a cop, crit a crit i per què no, gol a gol… En acabar, lluites de fang sense pilota (un altre esport que de cara a l’any vinent podríem resignificar…) i paella dominguera que es van currar les companyes del Guinarbronx. Amb bingo i tot.
Barcelona, 17h30, Portal de l’Àngel…10 inoportunes maquejades…tot preparat pel hackeig transfeminista!
Ens hem creat una nova personalitat…som “una nova cooperativa ecològica per a dones que volem introduir nous productes en el mercat. Ens diem ECOMUJER. Per aquest motiu estem repartint un catàleg publicitari i estem realitzant una enquesta per veure l’acceptació.”
Ens hem situat estratègicament i amb actitud trans-emprenedora hem començat a repartir la publicitat hackejada i a fer l’enquesta, seguides en tot moment per una càmera de vídeo i una de fotos i captar així les respostes de les entrevistades.
Aquest és el qüestionari…
Estudio nuevas feminidades
Vamos a hacer una serie de preguntas con varias opciones y tú eliges la que prefieres.
Por qué comprarías nuestra nueva compresa que mantiene tu olor a regla?
A. Me gusta mi olor, yo huelo bien
B. Atrae a mi amante
C. Es más natural, menos cancerígeno
De todas las ventajas que ofrece un binder, cuál es la mejor para ti?
A. Para estar más cómoda para practicar deporte….footing, fútbol
B.Sin tetas la gente me trata diferente
C. Porque a veces me siento masculina
Cuál de nuestros productos Chilly prefieres?
A. Frescura duradera (sensación frio y calor)
B. Delicadeza y cuidado (birra + orgasmo)
C. Defensa y protección (tijeras para todas)
Y hemos creado un nuevo producto revolucionario llamado gel testo: El principio básico es moldear a tu gusto tus niveles hormonales, entonces, cual sería la razón más importante para utilizarlo?
A. Porque aumenta el vello y la masa muscular
B. Porque tienes una voz más grave
C. Porque agranda el clítoris
Muchas gracias por tu colaboración, tendremos en cuenta tu opinión.
La resposta de la gent ha sigut molt variada: les que no volen agafar propaganda, les que responen amb un somriure, les que riuen llegint la publicitat hackejada, les sorpreses, les que et tenen por per les pintes, etc.
Més endavant editarem un minivídeo del resultat de les entrevistes.
…març de 2013…a la gentrificada i supervigilada ciutat de karcelona, el patriarcat heterosexual capitalista aguaita…les formes de disseminació de la seva doctrina són múltiples i s’extenen com la pólvora…però no tot està perdut, cel·lules feministes desorganitzades es preparen per fer-hi front utilitzant les seves mateixes armes…
Cansada de ser bombardejada constantment, de formes ultraevidents i de formes ultrasubtils, amb publicitat sexista que ens diu com han de ser els nostres cossos (prims, depilats, ferms, suaus, joves, caucàsics), els nostres cabells (llargs, sedosos), les nostres olors (artificials i perfumades), com ens hem de comportar (passives, submises, complaents, dependents, heterosexuals…), quines han de ser les nostres aspiracions de normalitat a la vida (marit, fills, segona residència, tele –unes quantes si pot ser), etc?
Tirem-los la pedra de tornada! Vine* a repartir publicitat tunejada en la que el que es posa al centre és la nostra autonomia per prendre decisions sobre els nostres cossos, les nostres sexualitats, les nostres relacions amb el món…I el plaer que aquesta autonomia ens dóna…
Fem circular altres imaginaris, altres possibilitats d’existència! Dinamitem les imposicions patriarcals, per nosaltres i per totes!
———–
* Hem pensat en maquejar-nos cual azafatas, per atacar des de dins (i per fer-nos unes rises…). L’acció s’emmarca dins de les jornades d’acció feminista autònoma “se va a armar la gorda”, és no mixta, per dones, lesbianes i trans, i es farà el dijous 14 de març a les 17’30h a Portal de l’Àngel.
El diumenge 10 de març, ens vam trobar al Parc del Clot per gaudir d’una jornada “dominguera” plena d’activitats i distraccions. Pel matí va haver taller de ràdio, de serigrafia, de bicis, torneig de bàsquet, taller de perruqueria, distris i exposicions i dinar vegà i a la tarda ens vam arrejuntar al voltant del debat feminista sobre “violència femenina i aberracions de gènere”. La jornada es va tancar amb el cabaret feminista on les artistes convidades ens van fer vibrar a “cappella”. La guàrdia urbana va fer diverses aparicions motivada per la perillositat que un esdeveniment d’aquestes característiques significa i ens van incitar a desconectar l’equip de so.
El dissabte 9 ens vam ajuntar a la gata negra i gorda del raval unes 150-200 dones, lesbianes i trans per passejar pels carrerons del barri xino, ara anomenat raval per silenciar i fer neteja d’un nom associat a la prostitució, la marginalitat i la pobresa durant els segles XIX i XX. Nosaltres hem volgut recuperar llocs, carrers i noms d’aquelles que van viure, lluitar o patir en aquests carrers per recuperar la nostra herstòria. Volem fer un homenatge a totes aquelles que hi van ser i no han estat reconegudes, per empoderar-nos i inspirar-nos en les nostres lluites.
Durant el recorregut pel barri xino vam fer nou parades i en cadascuna es va llegir un escrit sobre la herstòria d’aquella parada, recuperant referents i lligant-ho amb la situació present. Temes com l’educació, l’avortament, la prostitució, la situació laboral, la repressió i les presons, el sindicalisme o la lluita al carrer i l’autoorganització van ser els temes centrals d’una ruta que va ser tot un èxit i que esperem poder repetir aviat.
Hi ha un diari gratuït que conté la informació de la ruta, el podeu descarregar aquí.
*Pengem el text que es va llegir davant de l’Ateneu Independentista la Torna, així com un video i diverses fotos de la manifestació!
“Cap agressió sense resposta! (i cap resposta amb agressió)
Estimades companyes!
En aquesta marxa per l’empoderament, no podíem deixar de passar per aquest singular i pintoresc lloc emblemàtic de Gràcia i punt calent del feminisme barceloní des de fa més de 5 anys: L’Ateneu Independentista i Popular La Torna.
Fem una mica de memòria…
Festes de Gràcia, Agost del 2008. La Torna i altres personalitats dels moviments socials se sumen a la festivitat de la seva vila, organitzant alguns concerts. Però… un petit grup de feministes irrompen en la celebració armades amb alguns pamflets i QUATRE bombes fètides (són uns petits recipients que es trepitgen amb el peu i fan una mica de mala olor, el Centre Especialitzat en Pestilències Vàries afirma que no causen cap altre tipus de desperfecte). És important puntualitzar-ho perquè la potència suposadament devastadora d’aquestes bombes ha donat molt de sí!
Prosseguim…
Aquestes formoses activistes van recordar amb la seva acció a cara descoberta: que l’agressió masclista a una companya no podia quedar impune, i que la Carta Pública de la Torna era vergonyosa, (i ho segueix sent) i que tampoc quedaria impune. Quan les valentes feministes, filles de Lilith, abandonaven el lloc, dos col·laboradors de la Torna, dos trolls repulsius intitulats Yordi i Punkito les perseguiren, insultaren, atraparen, sacsejaren i pegaren.
(Les masses es van alçar demanant els caps dels violents aixafa-feministes, i… Nooo perdó perdó perdó ha estat un error!)
La resposta real a aquests actes indignes va ser culpar a les agredides, dient coses com: “com se us acudeix?”, “és que aneu provocant”, “era el mínim que us podia passar”, així com victimizar als responsables “està sent molt dur per a ells”, “com pateixen tots”, repetint-se una vegada més, els tediosos mecanismes de legitimació i justificació de la violència sempre gratuïta dels agressors.
4 anys després, davant d’aquests fets tan greus, La Torna segueix sense rectificar. Pel que volem celebrar i donar un reconeixement a aquest espai, com un clar exemple de coherència i rectitud… masclista, o dit d’una altra manera: “la caguem i ens portem malament, fatal, però fem com que aquí no passa res i la vida és una tómbola tom tom tómbola!”
Però com pot ser? On queda la responsabilitat política? Sembla que és un patata calenta que, entre els pobres angelets que acaben d’arribar a La Torna i no saben res, i, les velles glòries que ja no hi són… Los unos por los otros y la casa sin barrer! Que consti que les dones ja hem escombrat prou en aquesta i tantes històries, on per culpa de maxitus insidiosos hem de pagar els plats trencats!
Però, atenció, en aquest moment que podríem descriure com a mínim, d’històric, cal recordar que: Rectificar és de savis! I és més, que nunca es tarden si la dicha es buena. Apuntat queda.
I ja ens posem serioses:
Que quedi ben clar: rebutgem les agressions masclistes als moviments socials, així com arreu, i volem reivindicar de manera clara i contundent l’acció directa feminista de les dones, lesbianes i trans, des de la necessitat i el plaer d’actuar des de nosaltres mateixes, cap allò que ens oprimeix, agredeix, desagrada o ve de gust, per generar i lluitar per noves realitats pròpies i lliures.
I per finalitzar, apuntar que darrere d’aquest to pretesament humorístic, es troben un munt d’emocions desordenades: dolor, ràbia, por, alegria, cansament i un ampli etcètera que s’han anat succeint al llarg dels anys i els esdeveniments.
Diuen que el que no et mata et fa més forta, i la veritat és que aquesta història ens ha matat bastantes vegades, però sobretot i per sobre de tot, ens ha fet més fortes, més sàvies, i més, moltes moltes més!
Gràcies a totes per estar aquí, companyes!”
Aquí el vídeo de la manifestació:
Aquí algunes fotos de la manifestació. Pots veure-les totes AQUÍ i AQUÍ
“Hacemos la colada. Les dones no paguem”, acció duta a terme el passat 6 de març al marc de les jornades “Se va a armar la Gorda” va ser tot un èxit. Gairebé una cinquantena de dones, lesbianes i trans, emmascarada amb caretes d’anònimes, van participar d’aquest acte de denúncia dels preus abusius del transport públic així com d’una xarxa de metro, bus i tren que no respon a les necessitats de totes les persones i que està al servei del mercat productiu.
Les dones varen precintar durant mitja hora les barreres d’entrada a la estació de metro de St. Antoni, fent que les portes quedessin obertes perquè la gent pogués circular lliurement. La confrontació amb personal del metro no va tirar enrere les anònimes que, no tenint suficient amb el bloqueig de les portes a St. Antoni, van continuar a Universitat repartint octavetes i llegint un manifest (que trobeu aquí)
La “colada” feminista és una acció del tipus “No devem, no paguem” en què es denuncia el preu del transport públic tot convidant a les usuàries a no pagar el bitllet. Es tracta, per tant, de desobediència civil davant d’un sistema tarifari privatiu que no s’explica pel cost dels transports sinó per una gestió de tall empresarial infestada d’alts càrrecs, entre d’altres.
La diferència amb d’altres “No devem” rau en el component feminista d’aquesta “colada”, no només perquè va ser protagonitzada per dones, lesbianes i trans, sinó també, i sobretot, perquè es va assenyalar l’impacte de gènere que té l’actual concepció del transport públic.
Aquí la crònica de les companyes de “Masa crónica”. En breu la traducció al català!
El martes pasado nos reunimos para debatir juntas sobre gordura, patrones de belleza, invisibilización de cuerpos no normativos, y mucho más, dentro de las actividades programadas este año en “Se va a Armar la Gorda” – Jornades feministes autónomes per a dones, lesbianes y trans.
Teníamos pensado desarrollar la actividad en un lugar sorpresa, por eso nos encontramos en la Gata Gorda en la rambla del raval, pero a último minuto tuvimos que cambiar de sitio, y nos juntamos finalmente en la Casa de la Solidaridad (c/vistalegre 15), que nos puso a disposición su sala más grande.
Muchos, muchos cuerpos allí se juntaron!!
Empezamos proyectando el video “Donde yo Mando” de Helen Torres, que bien nos introdujo a los temas fuertes del debate.
Luego desde Masa Crónica nos presentamos e introdujimos el tema planteando la necesidad de trabajar colectivamente la cuestión de los patrones de normalidad corporal, los standares de belleza, y como hay cuerpos que ocupan/ocupamos un lugar de menor “interés” en el circuito del deseo.
Muchas reflexiones: el lugar que ocupan los cuerpos en nuestros espacios feministas y transfeministas, el cuerpo como herida, enemigo, rehén de dinámicas opresivas, el cuerpo como maquina de producción económica el cuerpo como territorio, el cuerpo como arma de consumo masivo, el cuerpo como sujeto de el control capitalista y patriarcal.
La gordura como insulto supremo, como condición excluyente, como defecto ético, moral, científico La gordura como instrumento del capitalismo consumista (dietas, gimnasios, pildoras, medicamentos). La gordura y su dimensión histórica. La gordura como instrumento de opresión social.
Ahir dia 3 de març de 2013, una quarentena de dones, lesbianes i trans ens vam trobar a Can Vies per participar en el debat sobre feminisme i internacionalisme, organitzat dins de les jornades Se Va a Armar la Gorda 2013.
Vam començar la trobada amb un curs de Txalaparta, que va donar els tocs de sortida al vespre. Tot seguit, vam començar amb una dinàmica per reflexionar sobre com ens travessen diferents opressions i privilegis. Vam passar unes graelles on cadascú podia posar situacions d’opressió i de privilegi que ha viscut o viu respecte de vàries categories com gènere, sexualitat, ètnia, cultura, classe, edat, etc. La reflexió sobre el que havíem posat ens va servir per començar un debat sobre la complexitat de la relació entre totes les categories i les diferents formes com les vivim. Vam parlar d’opressions i privilegis en tots aquests àmbits i de la difícil separació entre totes aquestes categories i les variades maneres d’entendre-les que tenim entre nosaltres.
El debat va donar peu a la intervenció d’una companya de Gatamaula, que va explicar com des del nostre col·lectiu intentem integrar les diferències i quins són els reptes i dificultats que tenim com a feministes, anticapitalistes i independentistes.
Tot seguit, les companyes del Bilgune Feminista van explicar com entenen el subjecte polític feminista i la lluita feminista a Euskal Herria, integrant el feminisme amb el dret a decidir del poble basc i la lluita per una societat justa. Es va encetar un debat molt interessant sobre responsabilitat i desig en la política feminista, sobre compromís i lluita, sobre la necessitat de teixir aliances, i sobre d’altres discrepàncies i consonàncies entre nosaltres.
Vam acabar el vespre amb pintxos, beure i musiqueta i amb ganes de seguir debatent sobre molts dels temes que el temps no ens va permetre.
Moltes gràcies a totes les que vam participar-hi i endavant amb la lluita feminista!!!
Avui, diumenge 3 de març, dincs el marc de les Jornades Feministes Se va a armar la gorda, un grup de dones feministes hem iniciat una acció per canviar de nom el carrer de les monges de st. Andreu pel de l’Elissa Garcia ( que va ser una jove andreuenca cooperativista i miliciana que morí al Front d’Aragó combatent el feixisme). Amb aquesta acció volem recuperar de l’oblit la figura de l’Elissa, i que amb la seva lluita va fer front als rols socials establerts i al masclisme propi de l’exèrci revolucionari. Volem denunciar obertament el binomi feixisme-església i el poder d’aquesta -encara a dia d’avui- sobre els nostres cossos i opcions de vida.
Ja abans de començar hem trobat un operatiu policial que ha procedit a identificar diverses companyes i altres veïnes que es trobàven al carrer. Malgrat la seva presència, hem tirat endavant l’acció alhora que diverses veïnes s’acostaven amb curiositat i ens mostraven el seu suport. Tot i això la Guàrdia Urbana ha irromput amb actitud intimidatòria i amb un desplegament desproporcionat en aquest espai i s’ha endut a dues companyes que han retingut un parell d’hores a comissaria, citant-les a declarar dilluns 04/03/13 a la comissaria dels mossos d’esquadra de st. Andreu.
Davant d’això el grup de dones feminista manifesta:
– el rebuig absolut a la presència policial i a la seva actitud provocativa i desproporcionada.
– denunciem la complicitat dels aparells repressius de l’estat amb el poder polític i l’eclesiàstic encara no superats per la flasa transició democràtica.
– la posada en llibertat immediata i sense càrrecs de les nostres companyes.
– l’agraïment a les veïnes que ens han donat suport davant l’actitud de la G. U.
– la intenció de seguir reivindicant la figura de l’Elissa i de totes les dones que lluiten, feministes del poble i d’arreu.
Ni monges ni desmemoriades, canviem de nom les plaques! Nom a nom, recuperem els carrers! Visca la lluita feminista!!!
Se Va a Armar la Gorda 
