El matí del dilluns 13 de Març, coincidint amb un dia més del judici a les dues anarquistes acusades d’atracar un banc a Alemanya, un grup de dones, lesbianes i trans hem anat a “visitar” l’ambaixada Alemana per fer visible i deixar ben clara la nostra solidaritat, recolzament i suport a les dues anarquistes jutjades.
Durant la concentració s’han estat cridant consignes en solidaritat amb les companyes i exigint la seva llibertat, s’han repartit octavetes i s’han enganxat enganxines solidàries pels voltants de l’ambaixada. Finalment, ens hem desplaçat per fer un tall de carrer d’uns minuts allà al davant.
Deu minuts abans de l’hora de la convocatòria, ja es podia veure una nombrosa presència policial tant a les portes i perímetre de la torre Mapfre, on està l’ambaixada, com pels voltants de la zona. La seva presència intimidatòria no ens ha aturat a fer el que teníem pensat.
Un cop més, la repressió no ens aïlla ni ens pren les ganes de seguir lluitant.
Contra l’Estat heteropatriarcal… solidaritat feminista!!!
Quan els somnis i la realitat són oposats… l’acció els sintetitza!!!
Aquest cap de setmana ha tornat el fred, ha plogut i ha pedregat. Si bé la pluja s’ha emportat (part) de la merda de la ciutat ens va deixar sense plaça dissabte i ens va posar la por al cos per diumenge. Coneixent-nos, diverses, mentre unes s’imaginaven suspenent l’activitat per segona vegada, les altres pronosticaven un dia radiant, ideal per fer la ruta urbanística amb perspectiva de gènere i un vermutillu ambulant a càrrec del Col·lectiu Punt 6 i l’Assemblea de Festes Feministes de st.Andreu respectivament.
Amb l’Hipercor i la Meridiana com a punt d’inici, l’A. i la B. ens van advertir que la ruta no seria un monòleg sinó què entre totes aniriem aportant experiències, preguntes, idees i respostes perquè la ciutat i l’urbanisme no és només dels qui la planegen i reformen sinó sobretot de qui la viu. Amb unes trenta assistents vam començar parlant de les barreres, del trencament que suposa aquesta via, de la segregació dels barris, del model constructiu dels edificis i del contrast entre vivendes i vies, de les dificultats i estrés que comporta a moltes persones en el seu dia a dia. Del model de consum que promouen certs edificis o cadenes, tancats sobre sí mateixos…
Un any més – i ja en són cinc- dones, lesbianes i trans hem pres juntes la nit del 7 de març per a combatre l’heteropatriarcat i obrir un espai de lluita, força i plaer feminista. La manifestació nocturna Fem-nos fortes, fem-ho juntes! La nit és nostra! va començar poc desprès de les 20h a la plaça del Sortidor del Poblesec. Amb el baluern d’una traca vam anunciar el començament de la marxa que vam obrir amb la lectura del manifest d’aquest any.
A continuació van prendre la paraula les companyes de l’Ateneu Anarquista del Poblesec, algunes d’elles represaliades i empresonades per l’Estat sota acusació de terrorisme en el marc de l’operació Pandora el passat mes de desembre. Amb aquest gest, volíem mostrar tot el nostre suport i solidaritat amb les detingudes i el nostre rebuig a un règim que necessita crear enemigues internes per a justificar mesures i lleis cada cop més opressores i coercitives.
Terrorista es quien nos condena a una vida de miseria y no quien se rebela contra ella!
Si tocan a una, nos tocan a todas!
Máxima solidaridad con las represaliadas!
Conjur per la vaga del 19 de maig.
Davant la biblioteca del carrer Blai, vam conjurar la Vaga de Totes pel pròxim 19 de maig amb les companyes del comitè del Poblesec-Raval.
Inundant amb la nostra incòmoda presència la nova zona de moda -plena de terrasses- i amb les torxes enceses per les bruixes, vam caminar per l’avinguda Paral·lel cap al Raval.
En arribar a la cantonada del carrer Sant Pau amb la Rambla, va tenir lloc un dels moments més emocionants de la nit: la coral feminista del Poblenou va entonar cançons com “A la huelga compañera”, “las Histéricas somos lo máximo” i “Lobo Feroz”, mentre, darrere seu, es desplegava un gran mural que simbolitzava una aposta feminista construïda des de la diversitat cultural, d’identitats i de cossos.
La següent aturada va tenir lloc al solar on s’ubicava el CSOA Barrilonia, espai que vam assenyalar durant la manifestació del 2012 en suport a les companyes que estàven visibilitzant agressions sexistes i sexuals. Eguany, vam apropiar-nos de l’espai buit per a recordar a la Paticia Heras i el cas 4F.
Després, ens vam dirigir cap a Robadors, on les Putes Indignades van llegir un manifest des del balcó de l’edifici on viuen i treballen moltes de les companyes. Aquest acte volia denunciar l’assetjament immobiliari que estan patint per part de l’Ajuntament que acaba de comprar l’immoble. Com elles assenyalen, es tracta “d’una estratègia de neteja de classe, però les putes són Raval i resisteixen”. Allà vam manifestar tota la nostra sororitat amb elles davant una policia que assetja impunement la gent del barri, amb racisme, homofòbia, transfòbia i putofòbia.
foto @Acelmamelero
La manifestació es va desconvocar a la plaça Salvador Seguí després de la lectura del manifest d’enguany. Vam marxar plegades, plenes d’energia feminista i amb moltes ganes de tornar l’any vinent.
La foscor ja no és quelcom del que tenir por, és un espai de lluita, força i plaer feminista!
“Juntes desobeïm les lleis, institucions i normes fetes per a desposseir-nos de les nostres vides, cossos i idees que fan factibles les alternatives. Juntes recuperem els nostres cossos, desenfrenem els nostres desitjos i les nostres idees. Combatem totes les formes de control i repressió, des de les més extremes fins les més quotidianes. I no pararem fins que caiguin a terra tots els murs de totes les presons, físiques i simbòliques.
Juntxs ens plantem davant el capitalisme i la precarització de les nostres vides. Ens resistim a la lògica de treballar per a consumir i consumir per a ésser. Posem al centre la vida, apostant per revaloritzar les cures, els afectes i la cooperació. Per tot això, ens aliem amb la Vaga de totes i posem tota la nostra energia guerrillera.“
Malgrat que el temps no acompanyava, allà vam estar un grup d’unes 50 valeroses feministes disposades a passar el matí de diumenge de patxanguilla al Guinardó. L’emoció i els ànims se succeïen, el camp era una piscina de fang: relliscades, derrapades, gols i moltes rises van marcar la jornada. Al final, vam fer molta presència i visibilitat la justa (que no hi havia gairebé ningú al carrer). Ens quedem amb aquesta xarxa que anem construint, cop a cop, crit a crit i per què no, gol a gol… En acabar, lluites de fang sense pilota (un altre esport que de cara a l’any vinent podríem resignificar…) i paella dominguera que es van currar les companyes del Guinarbronx. Amb bingo i tot.
Barcelona, 17h30, Portal de l’Àngel…10 inoportunes maquejades…tot preparat pel hackeig transfeminista!
Ens hem creat una nova personalitat…som “una nova cooperativa ecològica per a dones que volem introduir nous productes en el mercat. Ens diem ECOMUJER. Per aquest motiu estem repartint un catàleg publicitari i estem realitzant una enquesta per veure l’acceptació.”
Ens hem situat estratègicament i amb actitud trans-emprenedora hem començat a repartir la publicitat hackejada i a fer l’enquesta, seguides en tot moment per una càmera de vídeo i una de fotos i captar així les respostes de les entrevistades.
Aquest és el qüestionari…
Estudio nuevas feminidades
Vamos a hacer una serie de preguntas con varias opciones y tú eliges la que prefieres.
Por qué comprarías nuestra nueva compresa que mantiene tu olor a regla?
A. Me gusta mi olor, yo huelo bien
B. Atrae a mi amante
C. Es más natural, menos cancerígeno
De todas las ventajas que ofrece un binder, cuál es la mejor para ti?
A. Para estar más cómoda para practicar deporte….footing, fútbol
B.Sin tetas la gente me trata diferente
C. Porque a veces me siento masculina
Cuál de nuestros productos Chilly prefieres?
A. Frescura duradera (sensación frio y calor)
B. Delicadeza y cuidado (birra + orgasmo)
C. Defensa y protección (tijeras para todas)
Y hemos creado un nuevo producto revolucionario llamado gel testo: El principio básico es moldear a tu gusto tus niveles hormonales, entonces, cual sería la razón más importante para utilizarlo?
A. Porque aumenta el vello y la masa muscular
B. Porque tienes una voz más grave
C. Porque agranda el clítoris
Muchas gracias por tu colaboración, tendremos en cuenta tu opinión.
La resposta de la gent ha sigut molt variada: les que no volen agafar propaganda, les que responen amb un somriure, les que riuen llegint la publicitat hackejada, les sorpreses, les que et tenen por per les pintes, etc.
Més endavant editarem un minivídeo del resultat de les entrevistes.
El diumenge 10 de març, ens vam trobar al Parc del Clot per gaudir d’una jornada “dominguera” plena d’activitats i distraccions. Pel matí va haver taller de ràdio, de serigrafia, de bicis, torneig de bàsquet, taller de perruqueria, distris i exposicions i dinar vegà i a la tarda ens vam arrejuntar al voltant del debat feminista sobre “violència femenina i aberracions de gènere”. La jornada es va tancar amb el cabaret feminista on les artistes convidades ens van fer vibrar a “cappella”. La guàrdia urbana va fer diverses aparicions motivada per la perillositat que un esdeveniment d’aquestes característiques significa i ens van incitar a desconectar l’equip de so.
El dissabte 9 ens vam ajuntar a la gata negra i gorda del raval unes 150-200 dones, lesbianes i trans per passejar pels carrerons del barri xino, ara anomenat raval per silenciar i fer neteja d’un nom associat a la prostitució, la marginalitat i la pobresa durant els segles XIX i XX. Nosaltres hem volgut recuperar llocs, carrers i noms d’aquelles que van viure, lluitar o patir en aquests carrers per recuperar la nostra herstòria. Volem fer un homenatge a totes aquelles que hi van ser i no han estat reconegudes, per empoderar-nos i inspirar-nos en les nostres lluites.
Durant el recorregut pel barri xino vam fer nou parades i en cadascuna es va llegir un escrit sobre la herstòria d’aquella parada, recuperant referents i lligant-ho amb la situació present. Temes com l’educació, l’avortament, la prostitució, la situació laboral, la repressió i les presons, el sindicalisme o la lluita al carrer i l’autoorganització van ser els temes centrals d’una ruta que va ser tot un èxit i que esperem poder repetir aviat.
Hi ha un diari gratuït que conté la informació de la ruta, el podeu descarregar aquí.
Per tercer any consecutiu, aquest 8 de març es va realitzar una jornada feminista radiofònica des de les ones de l’FM de Barcelona, radiant per Contrabanda FM i Ràdio Bronka, per a connectar amb diferents punts del món i conèixer altres realitats feministes al voltant del 8 de març.
Va ser una petita marató radiofònica que va durar set hores i que va connectar amb 6 ciutats de l’Estat, per a conèixer altres activitats, i amb companyes d’11 països diferents (Guatemala, Chile, Cambodja, Palestina, Romania…) per a conèixer les seves realitats i iniciatives al voltant d’aquestes dates i molt més.
Aquí podeu escoltar tots els àudios de la jornada!!
[més endavant posarem més descripció als audios amb els enllaços a la informació dels contactes per a que pugueu trobar el que més us interessi!]
BLOC 1
Connexió amb Valladolid, amb la ràdio Onda Rossa a Roma, Itàlia i petites cròniques de les activitats de Se Va a Armar la Gorda.
Podeu descarregar l’audio aqui.
BLOC 2
Connexió amb Cartagena, amb Alicia Murillo que ens parla de Sevilla i d’Alacant, i amb Cambodja.
Podeu descarregar l’audio aqui.
BLOC 3
Repàs i crítica de notícies i campanyes institucionals, i connexió amb Coïmbra, Portugal.
Podeu descarregar l’audio aqui.
BLOC 4
Lectura del comunicat de les veïnes de Sant Andreu per denunciar l’actuació de la Guardia Urbana a l’acció de “Ni nomges ni desmemoriades”, connexió amb Berlín-Palestina i connexió amb Guatemala.
Podeu descarregar l’audio aqui.
BLOC 5
Connexió amb Argentina d’una companya dominicana, connexió amb Bucarest, Romania, connexió amb Madrid i connexió amb Galiza, també per explicar el cas de Laura Bugalho.
Podeu descarregar l’audio aqui.
BLOC 6
Connexió amb Las Krudas Cubensi, entre Austin, Texas-EUA, i Cuba, connexió amb Bolivia, ressenya de l’activitat d’Homenatge de les dondes del 36 a La Llibertària i connexió, trucada del bloc de Putas Indignadas per a la manifestació del 8M a Barcelona i connexió amb Xile.
Podeu descarregar l’audio aqui.
Podeu trobar les edicions dels anys anteriors a aquest blog.
*Pengem el text que es va llegir davant de l’Ateneu Independentista la Torna, així com un video i diverses fotos de la manifestació!
“Cap agressió sense resposta! (i cap resposta amb agressió)
Estimades companyes!
En aquesta marxa per l’empoderament, no podíem deixar de passar per aquest singular i pintoresc lloc emblemàtic de Gràcia i punt calent del feminisme barceloní des de fa més de 5 anys: L’Ateneu Independentista i Popular La Torna.
Fem una mica de memòria…
Festes de Gràcia, Agost del 2008. La Torna i altres personalitats dels moviments socials se sumen a la festivitat de la seva vila, organitzant alguns concerts. Però… un petit grup de feministes irrompen en la celebració armades amb alguns pamflets i QUATRE bombes fètides (són uns petits recipients que es trepitgen amb el peu i fan una mica de mala olor, el Centre Especialitzat en Pestilències Vàries afirma que no causen cap altre tipus de desperfecte). És important puntualitzar-ho perquè la potència suposadament devastadora d’aquestes bombes ha donat molt de sí!
Prosseguim…
Aquestes formoses activistes van recordar amb la seva acció a cara descoberta: que l’agressió masclista a una companya no podia quedar impune, i que la Carta Pública de la Torna era vergonyosa, (i ho segueix sent) i que tampoc quedaria impune. Quan les valentes feministes, filles de Lilith, abandonaven el lloc, dos col·laboradors de la Torna, dos trolls repulsius intitulats Yordi i Punkito les perseguiren, insultaren, atraparen, sacsejaren i pegaren.
(Les masses es van alçar demanant els caps dels violents aixafa-feministes, i… Nooo perdó perdó perdó ha estat un error!)
La resposta real a aquests actes indignes va ser culpar a les agredides, dient coses com: “com se us acudeix?”, “és que aneu provocant”, “era el mínim que us podia passar”, així com victimizar als responsables “està sent molt dur per a ells”, “com pateixen tots”, repetint-se una vegada més, els tediosos mecanismes de legitimació i justificació de la violència sempre gratuïta dels agressors.
4 anys després, davant d’aquests fets tan greus, La Torna segueix sense rectificar. Pel que volem celebrar i donar un reconeixement a aquest espai, com un clar exemple de coherència i rectitud… masclista, o dit d’una altra manera: “la caguem i ens portem malament, fatal, però fem com que aquí no passa res i la vida és una tómbola tom tom tómbola!”
Però com pot ser? On queda la responsabilitat política? Sembla que és un patata calenta que, entre els pobres angelets que acaben d’arribar a La Torna i no saben res, i, les velles glòries que ja no hi són… Los unos por los otros y la casa sin barrer! Que consti que les dones ja hem escombrat prou en aquesta i tantes històries, on per culpa de maxitus insidiosos hem de pagar els plats trencats!
Però, atenció, en aquest moment que podríem descriure com a mínim, d’històric, cal recordar que: Rectificar és de savis! I és més, que nunca es tarden si la dicha es buena. Apuntat queda.
I ja ens posem serioses:
Que quedi ben clar: rebutgem les agressions masclistes als moviments socials, així com arreu, i volem reivindicar de manera clara i contundent l’acció directa feminista de les dones, lesbianes i trans, des de la necessitat i el plaer d’actuar des de nosaltres mateixes, cap allò que ens oprimeix, agredeix, desagrada o ve de gust, per generar i lluitar per noves realitats pròpies i lliures.
I per finalitzar, apuntar que darrere d’aquest to pretesament humorístic, es troben un munt d’emocions desordenades: dolor, ràbia, por, alegria, cansament i un ampli etcètera que s’han anat succeint al llarg dels anys i els esdeveniments.
Diuen que el que no et mata et fa més forta, i la veritat és que aquesta història ens ha matat bastantes vegades, però sobretot i per sobre de tot, ens ha fet més fortes, més sàvies, i més, moltes moltes més!
Gràcies a totes per estar aquí, companyes!”
Aquí el vídeo de la manifestació:
Aquí algunes fotos de la manifestació. Pots veure-les totes AQUÍ i AQUÍ
“Hacemos la colada. Les dones no paguem”, acció duta a terme el passat 6 de març al marc de les jornades “Se va a armar la Gorda” va ser tot un èxit. Gairebé una cinquantena de dones, lesbianes i trans, emmascarada amb caretes d’anònimes, van participar d’aquest acte de denúncia dels preus abusius del transport públic així com d’una xarxa de metro, bus i tren que no respon a les necessitats de totes les persones i que està al servei del mercat productiu.
Les dones varen precintar durant mitja hora les barreres d’entrada a la estació de metro de St. Antoni, fent que les portes quedessin obertes perquè la gent pogués circular lliurement. La confrontació amb personal del metro no va tirar enrere les anònimes que, no tenint suficient amb el bloqueig de les portes a St. Antoni, van continuar a Universitat repartint octavetes i llegint un manifest (que trobeu aquí)
La “colada” feminista és una acció del tipus “No devem, no paguem” en què es denuncia el preu del transport públic tot convidant a les usuàries a no pagar el bitllet. Es tracta, per tant, de desobediència civil davant d’un sistema tarifari privatiu que no s’explica pel cost dels transports sinó per una gestió de tall empresarial infestada d’alts càrrecs, entre d’altres.
La diferència amb d’altres “No devem” rau en el component feminista d’aquesta “colada”, no només perquè va ser protagonitzada per dones, lesbianes i trans, sinó també, i sobretot, perquè es va assenyalar l’impacte de gènere que té l’actual concepció del transport públic.
Amb l’Hipercor i la Meridiana com a punt d’inici, l’A. i la B. ens van advertir que la ruta no seria un monòleg sinó què entre totes aniriem aportant experiències, preguntes, idees i respostes perquè la ciutat i l’urbanisme no és només dels qui la planegen i reformen sinó sobretot de qui la viu. Amb unes trenta assistents vam començar parlant de les barreres, del trencament que suposa aquesta via, de la segregació dels barris, del model constructiu dels edificis i del contrast entre vivendes i vies, de les dificultats i estrés que comporta a moltes persones en el seu dia a dia. Del model de consum que promouen certs edificis o cadenes, tancats sobre sí mateixos…
Se Va a Armar la Gorda 
